Ressenyes de llibres que he llegit. Maig - setembre 2016

RESSENYES DE LLIBRES

Julia Navarro. “Dime quién soy”. Ed. Plaza i Janés. 1097 pàg.

Un periodista jove, amb una feina no gaire apassionant, es troba en la situació de buscar en el passat, la vida d'una besàvia seva per encàrrec d'una tieta seva, que disposa de diners per finançar-li la investigació. Això el portarà per una entremada història apassionant d'una noia valenta, la Amelia Garayoa. Seguirà totes les passes  que va fer aquesta noia, per un Madrid en guerra civil, Moscú, París, Alemanya, Roma...Mèxic. En cada lloc li aniran donant detalls fins que aconsegueix reconstruir tota una història apassionant d'una espia agosarada i enamorada.

Belinda Alexandra. “ Bajo los cielos de zafiro”. Ed. Rocaeditorial. 446 pàg.

Secrets, mentides y amor. Rússia: La vida d'una noia: Natalia Azarova explicada a través de la troballa del avió que havia pilotat durant la segona guerra Mundial. Una història apassionant que combina el passat i el present a través d'uns personatges entranyables com son la Lily, la Oksana, el Luka, el present. La Natalia, el Valentín Orlov- el seu gran amor- i la Svetlana, la seva gran amiga.

A través d'aquesta història ens explica els horrors que va provocar el règim stalinista durant uns anys que els russos només aspiraven a sobreviure a qualsevol petita cosa que podés donar motiu al seu assassinat per part del govern.

Khaled Hosseini. “Mil soles espléndidos”. Ed. Salamandra. 412 pàg.

Preciosa i poètica novel·la que ens parla d'un Afganistàn abans i després del moviment dels talibans, la influència comunista... Tracte de dues protagonistes atrapades en uns moments molt crític de la seva història política i personal. Una història plena de generositat i d'amor al mateix temps que de injustícies i assassinats provocats per la inflexibilitat d'un estat islàmic. Les protagonistes són La Mariam i la Laila. Les dues casades amb el prepotent i maltractador Rashid. La seva vida quedarà per sempre unida. La generositat de la Mariam, fa que la Laila pugui refer la seva vida al costat del seu gran amor de tota la seva vida, Tariq. Trama molt bonica i molt ben explicada, que bàsicament serveix per explicar les grans injustícies i nepotisme cruel de l'estat islàmic.

Belva Plain. “Tous les fleuves vont a la mer”. Ed. G. P. Paris 524 Pàg.

Una família de Jueus, que han hagut d'emigrar als EEUU. Uns ho han fet abans dels Nazis, a causa de la misèria que s'estava vivint en el camp a Europa, com a Polònia, d'on surt l'Anna, la nostra protagonista, que després de la devastadora mort a causa dels tifus que contrauen els seus pares, queda sola amb els seus germans bessons. Ells son adoptats per famílies diferents i els seus destins també ho seran. Ella al cap d'un temps, amb 16 o 17 anys emigra a EEUU on sap que hi té una cosina. Serveix en una casa de rics jueus on ella s'enamorarà d'en Pol Werner, el fill més jove de la família, i encara que el seu amor és mutu, ell està promès amb una noia amb qui la família vol que es casi. Ella marxa d'aquella casa, immediatament després de assabentar-se de la realitat. Acaba casant-se amb un bon noi amic d'ella i cosí del marit de la seva cosina. Al costat d'ell farà una fortuna però sempre li quedarà el record d'en Pol Amb qui tindrà una filla, Iris, però que mai  desvetllarà aquest secret per amor al seu marit.

Khaled Hosseini. “Cometas en el cielo”. Ed. Salamandra. 380 pàg.

Afganistan, caiguda de la monarquia. La vida d'un parell d'amics inseparables. L'un era el fill de la casa, la gran casa luxosa en un barri luxós de Kabul. Són L'Amir, el ric, i Hassan, fill d'un dels servidors de la casa que vivia en una cabana al mateix terreny que la Gran casa. Ells s'havien criat junts, tot ho feien plegats i el seu pare proferia moltes mostres d'amor també al petit Hassan. Amb el temps s'assabenta que és que són germanastres i que per això el seu pare era tan carinyós amb el seu amic de l'ànima.

La gelosia cap el seu amic Hassan, li farà donar un mal pas quan era encara petit, que tindrà conseqüències per la resta de la seva vida. Tot això dins del context de la caiguda de la reialesa i l’assetjament dels comunistes russos amb tot el que va implicar en l'Afganistan d'aquells moments. Mentre ell aconsegueix emigrar a EEUU, El Hassan es queda en el país. Tots dos tindran vides ben diferents. Però quan torna a Afganistan, un Afganistan desolat per la guerra, intenta assabentar-se de la sort del seu amic. Sap que ell és mort, però que té un fill, en aquells moments pres com a “nen per entretenir”  a un ex company d'escola, que  estava en el poder, en aquells moments, i em qui ell tenia l'assignatura pendent de veure com violava al seu amic Hassan quan eren petits tot i perquè el Hassan no va voler donar-li l'estel amb qui l'Amir podia guanyar la competició d'estels molt famosa i important a la ciutat. L’Amir ho va veure però no es va atrevir a ajudar-lo i és l'incident que el portarà a canviar d’actitud respecte del Hassan la que li costa mirar-lo a la cara i el seu propi sentiment de culpa, fa que se separi completament d'ell fins al punt d’acusar-lo de robar, cosa que sap molt bé que era mentida. El remordiment l'arrossega a salvar a aquella criatura de les mans del salvatge violador, que ja de petit va abusar del seu pare.

Ken Follet. “El valle de los Leones”. Ed. Debolsillo. 467 pàg.

Rodejat de muntanyes salvatges, EL Valle de los Leones és un lloc legendari d'Afganistán on els costums i les persones apenes han canviat amb el pas dels segles.

Relat d'espionatge i intriga protagonitzat per una jove anglesa, un metge francès i un rodamón nort americà. Tot passa en l'etapa més temible de la guerra contra els invasors soviètics.Els protagonistes són  Jane, Ellis i Jean Pierre. I tot parteix de París.

La relació d'Ellis i Jane es una relació bona i bonica, però tot s'acaba quan descobreix que ell és un espia i que ha de desaparèixer del mapa per raons de seguretat. Tota aquesta decepció la porta a casar-se amb els seu amic metge, Jean Pierre,  qui sempre havia estat enamorat de Jane. Marxen a Afganistan per ajudar eñls afganesos en una missió altruista. Però en el fons, ella tampoc sap que si Jean Pierre l'ha porta fins allà és perquè com a comunista, ajuda als soviètics fent d'espia per ells i traint  als nadius que estaven  amb ell.

Moltes son les coses que passen, però en definitiva, Ellis i Jane es tornen a trobar. Jane s'assabenta de quí és realment el seu marit Jean Pierre i aconsagueix escapar amb la seva filla Chantal i amb Ellis

Julie Orringuer. ”El puente invisible” Ed. Lumen.730 pàg.

Any 1937. Andras, noi jueu i molt lligat al seu germà gran,  deixa Budapest perquè guanya una beca per complir el seu somni. Estudiar arquitectura. Així que se'n va a París amb una maleta molt buida però plena d'il·lusions. A través d'una carta que per casualitat i d'una manera molt insòlita que ha d'entregar quan arribi a París, farà que conegui l'existència de Klara amb qui tindrà una preciosa i difícil història d'amor.

Els toca viure la por, la incertesa, la guerra a Europa i els nazis.

Una història apassionant, plena d'amor i de moltes ganes de sobreviure a les grans dificultats que han d’enfrontar-se.

María Dueñas. “El tiempo entre costuras” Ed. Planeta. 634 pàg.

La post guerra espanyola. Una noia, Sira Quiroga, abandonada a Tetuan pel seu novio, que s'aprofita d'ella fins que li roba fins l'últim cèntim que el seu pare li deixa com herència. Es queda amb una mà davant i una altra al darrere, així que ha de començar de zero en una ciutat que no és la seva. Comença per l'ajuda d'una dona que la deixa viure a la seva pensió a canvi de treballs que ella va fent. Però poc a poc es forja una amistat entre elles que s’ajudaran en tot moment. Ella munta a Tetuan un taller de costura que poc a poc es va fent renom. I mentre comença tímidament a fer d’espia, cosa que la portarà a arribar molt lluny.

María Dueñas. “La templanza” Ed. Planeta. 540 pàg.

Mauro Larrea, Mèxic. Un revé de fortuna, el deixa arruïnat, ell sempre havia sigut un home de negocis triomfador. No es paralitza, sinó que tot al contrari, lluitarà per recuperar una altra vegada tot pel que havia lluitat  tants anys.

Passa per La Habana, Las Antillas i Jerez, en una època que la industria vinícola amb els anglesos va ser molt propera. Allà coneixerà a Soledad Montalvo. A partir d'aquí comença una història trepidant i que sense saber-ho li canviarà totalment el seu destí.

Paula Hawkins. “La chica del tren” ed. Planeta. 489 Pàg

la vida d'uns personatges es creuen d'una manera quasi fatal. Rachel, una noia que no sap què fer amb el seu temps perquè la van despatxar de la feina, beu una mica massa i viu a casa d'una amiga que la deixa estar allà momentàniament. Ella no confessa mai que la van despatxar i segueix viatjant cada dia amb tren per anar a Londres ciutat, i tornar al cap de les hores com si hagués anat a treballar.

Cada día en aquell viatge en tren passa per davant del carrer on ella havia viscut molt enamorada del seu marit fins que ell es va liar amb una altra noia. Ara, ell segueix vivint en aquella casa però amb la seva dona actual, l'Anna, amb qui té una filleta petita.

En el mateix carrer viu una altra noia, la Megan. Es molt alta i guapa està casada amb en Scott. No sap gaire bé què fer amb la seva vida i es posa a fer-li el cangur a la filla de la seva veïna de carrer, l'Anna.

Ella, cada dia en passar per allà, es munta la història de les persones que viuen en aquell carrer que dona a la via del tren per on passa. Concretament, la vida de la Megan i l'Scott i de l'Anna i el Tom, el seu ex.

La vida d'aquestes persones es creua en el moment que la Megan desapareix. I ella, la Rachel comença a fer investigacions pel seu compte fins que arriba a la veritat de tot plegat.

Rosa Montero,. “La ridícula idea de no volver a verte”. Ed. Seix Barral. 233 pàg.

La vida de Marie Curie. Basat en el seu diari, Rosa Montero, d'una manera magistral va focalitzant la vida de la investigadora i barrejant-la amb els seus propis sentiments i experiències de vida.

Guillem Martí. “¡Quemad Barcelona!” Ed. Destino. 573 pàg.

Una trepidant història basada en fets reals. La guerra civil a Barcelona. Any 1939. Els feixistes estan guanyant terreny i els Russos es posen nerviosos. Una de les consignes donada la imminència de la invasió feixista, es que Barcelona deixi de funcionar completament. L'ordre és molt clara. Arrasar la ciutat abans que vinguin. Destruir les vies de comunicació, hospitals, energia elèctrica...TOT!!!!!

Miquel Serra i Pàmies, membre Del PSUC i conseller de la Generalitat, és la persona a qui se li encarrega de fer aquesta atrocitat, dons els mils de persones que moririen seria devastador.

En poc temps ha de fer veure que portarà a terme aquesta barbaritat, doncs un membre de l'espionatge rus, en Yuri Mikhailovich, mal home bèstia i assassí li trepitja els talons perquè això es realitzi.

Queden barrejades les peripècies que passen, l'ex amant d'aquest rus, La Trini, El Corbacho, sergent desertor que viu a la pensió de Teresa, esposa del Conseller Miquel. La vida d'aquestes persones es troben en un moment en que tots es necessiten els uns als altres per fer front a tot el que en Yuri els fa passar.

En Miquel, des de l'exili a Mèxic i mentre espera a l'estació d'autobusos, després de sis anys,  retrobar-se amb la seva estimada Teresa i la seva filleta que encara no coneix, recorda totes les peripècies i les angúnies del passat. A Mèxic els espera a tots tres un futur ple d'esperança.

Thomas H.Cook. “El interrogarorio” Ed. Umbriel. 263 pàg.

Los Ángeles, 1952. El interrogatorio es una una novel·la de gènere negre i  en clau cinematogràfica on dos detectius tenen molt poques hores per resoldre l’assassinat d’una nena, la Cathy Lake.

Cohen i Pierce besquen l’assassí entre els rodamóns que es troben en el parc en aquells dies, centrant-se sobretot en Smalls, un pobre desgraciat que vivia en una espècie de cova en el parc.

Se succeeixen molts fets i la trama et va fent sospitar de diversos personatges, tots ells sobrevivint entre els baixos fons de la ciutat.

Finalment, després del suïcidi del sospitós, d’un policia corrupte, i de la mort del seu company Pierce, descobreix que efectivament, la persona sobre la que el pobre desgraciat de Smalls li deia que podria ser, un empleat de mantenir el parc infantil net i del qual ningú haguera sospitat, perquè efectivament, era “l’home invisible” ningú reparava en la seva presència.

Daniel Mason. “El afinador de pianos”. Ed. Salamandra. 380 pàg.

Ens situem en plena època victoriana. Un expert afinador de pianos, Edgar Drake. Un home sense grans aspiracions, de vida tranquil·la al costat de la seva dona de qui n’està molt enamorat. No tenen fills i viuen  envoltats de les seves rutines, passejos, algunes amistats, poques, i això sí, sobre tot de la seva feina al voltant d’un tipus de piano de la marca Erard de qui és especialista en la seva afinació.

És una història absolutament poètica que comença amb un encàrrec que li fa el govern. Es tracta d’anar a afinar un piano Erard a Birmània. La seu, la selva on encara es troba un reducte militar, el fort Mae Lwin, encapçalat per un erudit comandant metge anomenat Anthony Carroll.

Emprèn aquest llarg viatge, deixant Londres i la seva estimada esposa. És un periple pel Mar Roig i l’Oceà Índic, fins arribar a l’interior de Birmània.

Si durant el viatge coneix tota mena de gent que el fan adonar-se’n  de la gran varietat de personatges amb maneres de viure totalment oposades a les d’ell. Quan arriba a la selva quedarà absolutament seduït pel comandant metge, pel seu caràcter dur, sincer, emprenedor, valent i agosarat, i amb una extensa cultura, amb qui pot mantenir converses molt interessants sobre la vida i les experiències viscudes i amb qui també podrà fer coses que no havia fet mai com anar a caçar.  

La segona seducció és una dona, la Khin Myo. La coneix durant el viatge perquè ha sigut durant uns dies la seva “cicerone” a la ciutat mentre esperava un vaixell que el duria al seu destí. Sent admiració per la seva bellesa i delicadesa. Li sembla un personatge una mica eteri amb qui també pot tenir llargues converses i a qui en un moment donat li demanarà que el segueixi.

Quan arriba a la selva, se la torna a trobar. Ella viu allà, sota la protecció del comandant amb qui manté una relació certament ambigua, doncs no se sap exactament quin paper hi fa.

L’afinació d’aquell pobre piano és una de les seves obsessions, doncs és l’únic que justifica la seva presència en aquell lloc tan recòndit del planeta. Pobre piano, perquè es va malmetre durant el viatge per fer-lo arribar des d’Anglaterra, i després per travessar la selva fins arribar a lloc, sense comptar els canvis de temperatura i la humitat de la selva. Tocar-lo és una de les aficions del comandant metge i va ser una de les condicions que va posar al acceptar aquella feina. Les autoritats ho van permetre perquè eren conscients que aquest home excèntric sabia mantenir les tribus al seu lloc malgrat els possibles atacs que de tant en tant sorgien per part d’alguns  insurrectes.

L’afinador cada vegada queda més atrapat per tot el que l’envolta, des del comandant, la noia misteriosa que apareixia i desapareixia d’allà, els paisatges amb les seves postes de sol, les seves magnífiques albades, les muntanyes, l’aigua, la pluja, el riu, el verd de les diferents i nombroses espècies de plantes, els animals diferents... i el repte d’afinar aquell piano que el durà també a tocar-lo per fer gaudir els altres de la música. Era un fet important perquè ell això mai ho feia perquè deia que ell només era afinador.

L’afinador mai no torna a Londres. La seva mort es produeix quasi també d’una manera poètica. El maten quan intenta fugir de la justícia essent acusat d’estar embolicat en quelcom brut que el comandant ha fet, això va passar després que el comandant el fes fora a tota pressa del camp per salvar el piano davant l’imminent atac dels insurrectes d’algunes tribus. Ell ha de fugir riu a vall amb dos nois jovenets que l’ajudaran en aquesta dura tasca. A un d’ells el maten, després a ell el fan presoner, però aconsegueix escapar. És en aquesta fugida per la selva, explicada quasi de manera onírica, quan rep el tret mortal.

Inma Chacón.” Tiempo de arena” Ed. Planeta. 425 pàg.

Centre d’Espanya de finals del XIX i principis del XX. Una família rica, Camp de la Cruz, amb reminiscències feudals. Mor el pare, i la filla gran, la Mariana, és l’hereva dels costums i les maneres quasi obsoletes que aquell temps ja començaven a canviar. Mare d’una filla, la María Francisca, que està absolutament subjugada a la seva voluntat. També és l’administradora dels bens de les seves germanes, Munda i Alejandra.

El món de la maçoneria femenina, la lluita per la igualtat i la tradició. Confronten el món de les dues germanes grans enemistades sempre per les seves divergències de  visió del món.

Malgrat tot, el desencadenant de la historia i un dels factors que la fan avançar és que quan Mª Francisca, sent que ha de morir a causa de la tuberculosi, reclama els seus fills, en principi,  inexistents.

Les dues Tietes comencen una sèrie d’investigacions que les duran a conèixer un món que sempre se’ls havia amagat.

Finalment, cada una “escull” el seu destí.

Jaume Benavente. “El cuaderno de Nicolás Kleen” Ed. RocaEditorial. 301 pàg.

Marja Batelaar és una noia que dsprés d’estudiar art a la universitat, decideix fer-se policia degut al assassinat incomprensible del seu germà i que no va esser resolt per la policia essent el seu tiet uns dels inspectors encarregats de la investigació.

Ella, d’ascendència jueva, no és practicant. Té un novio alemany, Franz, que viu a Berlín i que per la seva feina científica passa molt de temps treballant a fora, per exemple, l’Àrtic.

Ilona Vitéz. Apareix assassinada a la banyera d’una pensió de mala mort. Una noia jove i molt bonica. Juntament amb l’inspector ja experimentat Laagsveld, se n’encarrega del cas. Un cas que queda dubtosament resolt i a Laagsveld se’l destina a un cas més important.

Marja queda obsessionada pel cas i decideix investigar pel seu compte. El músic i professor de la Ilona. 

Tot s’embolica quan apareix assassinat el músic, perquè el cas es reobre essent Marja juntament amb el seu company Paul qui se n’encarreguen de resoldre’l.

Es resol el cas, que té a veure amb el tràfic d’òrgans i un metge desparegut. El capo de tot i un home molt poderós amb una xarxa molt gran d’interessos i gent molt important involucrada en la compra d’aquests òrgans utilitzats per familiars etc.

Finalment tot acaba bé. I la Marja acaba amb el Paul i deixa el Franz amb qui la relació s’ha refredat.

Sarita Mandanna. “Las colinas del tigre”. Ed. Salamandra. 478 pàg.

Situada en una de les regions més boniques i fèrtils de l’ Índia, les colines de Coorg, arranca a les últimes dècades del segle XIX.

La figura central és la Devi i la història comença des que ella era petita. Creix en un ambient de benevolença, d’estimació i d’amor entre els membres de tota la família i esoecialment a ella que per ser la petita i tan bella i espavilada, la crien com una nineta.

Una noia del poble que es va casar amb un noi de família molt rica i poserosa d’una de les aldees properes. Va tenir un fill, però li va ser insuportable segui vivint amb el marit i la seva família i acaba planttant-los tots i tornant a casa seva amb la criatura. Ella, segueix essent tan desgraciada que acaba suïcidant-se. El Devanna, una criatura encantadora i un pel més jove que la Devi, és adoptat per la seva família i d’aquesta manera pujaran tots dos com a germans compartint la vida i totes les fatxendes típiques en les criatures.

Quan és el moment d’anar a l’escola la família decideix dur-los a l’escola catòlica de la missió, on un capellà molt testarrut els prepara per estudis superiors. La Devi, però quedarà al poble fent de “noia” que és el que li correspon a una noia que s’haurà de casar algun dia. A ell l’envien a la universitat perquè ha demostrat tenir una intel·ligència privilegiada i no es pot malbaratar. Li agraden les ciències, la biologia, les plantes i sempre està estudiant i amb ganes d’aprendre coses noves.

La Devi cada dia és més bonica, molts nois la ronden però ella només està bojament enamorada d’un cosí del Devanna que va conèixer en una ocasió. Un noi més gran que ella, un gran caçador d’èxit , guapo i molt ben plantat. Ella, des que el va conèixer va dir que ell seria el seu marit.  De tal manera que se les ingenia per veure’l i enamorar-lo, cosa que aconsegueix molt fàcilment perquè ella és molt encisadora. Es van veient i comencen a fer plans de noces.

Mentre, el pobre Devanna pateix de bouling terrible a la universitat. De tal manera que aconsegueixen treure d’ell una part violenta que ni ell tan sols coneixia. Al cap de dos cursos de no suportar més els continus maltractaments que li fan els companys, decideix marxar de la universitat sense acabar els estudis. Amb l’únic que pensa és en tornar al costat de la Devi amb qui es vol casar perquè n’està bojament enamorat i no sap res de la relació de la Devi amb Machu.

Ell arriba al poble i quan la veu a ella, se l’emporta al bosc i ella tota confiada l’acompanya, però ell no pot aguantar més i la viola. L’embaràs és imminent.

S’ha de casar forçosament amb Devanna. La desgràcia ja ha caigut a la família.

A partir d’aquí la història es desenvolupa d’una manera tràgica. L’intent de suïcidi den Devanna, que acaba sense morir però esgarrat d’una cama per la resta de la seva vida. Van passant els anys i esdeveniments fins que la Devi ja és una dona gran.

Mapu va morir encara jove amb un fill, ella queda submergida en el dolor. Adopta el fill de Mapu, en Appu, quan la seva mare es suïcida. Es cria amb el seu propi fill, en Babby. “Las colines del tigre” Són les terres que en Mapu li va regalar abans de la seva mort. En aquelles terres i amb la ajuda den Devanna es faran rics amb el cafè, la qual cosa li permetrà comprar més i més terres que aniran conreant i fent-los més rics. Els dos nois són ben diferents de caràcter. En Babby estima la terra, en Appu, només viu per passar-ho bé i té molt d’èxit entre les noies del club on és assidu.

El Babby, però mai se sentit estimat per la seva mare i se n’adona de les diferències que ella fa de vegades entre els dos fills. La qual cosa provoca en el Babby un replegament tal, que aprofita un accident que va tenir per no tornar mai més a casa.

En definitiva, és una història dramàtica d’una noia que va ser violada pel seu millor amic, la qual cosa va fer que no es pogués casar amb l’amor de la seva vida. Conseqüència de tot això, és un matrimoni infeliç, un fill no desitjat –d’aquesta manera- un intent de suïcidi per part del marit-amic. Una vida que es desestructura a nivell emocional, encara que econòmicament els va molt bé gràcies a la intel·ligència del marit a l’hora de pensar com conrear millor les terres per fer cafè.

La desaparició i la mor del fill gran. La cara dura del fill adoptat, que havia estat el fill del seu gran amor, mort massa d’hora en una guerra que no li anava ni venia. Dic cara dura perquè era un “bon vivant” superficial que només sabia treure les peles dels seus pares.

Quan la parella ja és gran es produeix un petit apropament entre tots dos. Sols i cansats de tant de patiment.

Kate Morton. “El Jardí oblidat” Ed. Suma. 545 pág.

Una nena és abandonada en un vaixell que viatjava des d’Anglaterra a Austràlia. Això passa una mica abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial. La recull a  port un home jove recent casat que quan arriba a casa amb la petita d’uns 4 anys en queden enamorats. Com que ningú la reclama, se la queden i fan veure que és la filla de tots dos. Amb el temps segueixen tenint més filles i és una família feliç. Després que la mare és morta, el pare té remordiments de consciència per no haver-li explicat la veritat. La qual cosa soluciona el dia que la Nell fa 21 anys. Ella s’ho pren tan malament, que s’allunya emocionalment de la família i s’hi auto exclueix. La seva obsessió per saber qui és realment la portarà a viatjar a Anglaterra poc abans que la seva néta de 9 anys quedés a viure amb ella, perquè sa mare un dia la va deixar allà amb la promesa que al cap d’una estona l’aniria a buscar, però no va tornar mai més. Era un cap verd.

A Anglaterra la Nell recull molta informació del seu passat i fins i tot es compre la caseta, “la cabanya” que es troba en un recó d’un jardí que va quedar totalment tapiat. “El jardí oblidat” i que està a dalt d’un penya segat.

La seva intenció era tornar a Austràlia, vendre tot el que té i tornar a les seves arrels vivint per sempre més a Anglaterra. L’arribada inesperada de la seva néta li desmunta els plans. Ella no es queixa ni diu res, de fet ningú no sap de les seves intencions. Però quan ella mor i la néta hereta, resulta que veu que en els testament li deixa la cabanya.

Aquí comença una altra investigació. Viatja també a Anglaterra i va descobrint i desfent el cabdell. Ella que ja havia renunciat a l’amor, perquè va tenir la desgràcia que el seu marit i el seu fillet petit van morir en un accident de cotxe, tota aquella vivència a Anglaterra també li portarà un gran amor.

La història es desenvolupa en tres nivells. Tres presents. El que viu la mare real de la Nell a Anglaterra, una nena malaltissa i absolutament sobre protegida per la mare. La vida de la Nell relatada  des del seu present i la vida de la Cassándra, la seva néta, també relatada des del seu present.

Markus Zusak. “La kadrona de libros” Ed. Lumen. 531 pàg.

És una història molt tendre. Tot transcorre durant la una mica abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial. Alemanya. Joventuts nazis, persecució dels jueus. Una família molt humil i una nena adoptada. La nena veu morir el seu germanet petit en el viatge en tren. La mare l’entrega a una família perquè ella no se’n pot fer càrrec. El pare adoptiu se l’estima molt, la mare també encara que té un caràcter més rude. El pare toca l’acordió. La nena té un amic i són inseparables. Els apunten a les joventuts nazis per donar-los-hi un futur més prometedor. No s’hi trobem bé. La nena té una obsessió, són els llibres. No solament li agrada llegir-los sinó que poc a poc s’afeccionarà a escriure. De fet, aquest llibre, representa que és ella qui l’ha  escrit. La dona de l’alcalde de la seva ciutat, per qui ella havia treballat una temporada, li deixa llibres prop de la finestra de casa seva perquè la nena entri i li pugui robar.

La família recull un pobre noi jueu i el té amagat en el soterrani de casa seva. Tenen molta por de fer-ho però la seva consciència no els permet que se l’enduguin al camp de concentració. El noi també escriu. Es fan companyia mútua.

La història reflecteix el drama de la guerra vista des de la mirada d’una família molt pobre que va patir els horrors de la guerra, encara que no eren jueus.

Isabel Allende. “La suma de los días” Ed. Debolsillo. 364 pàg.

És la història recent de la seva vida. Explica amb total franquesa els seus encers i desencerts, tan els d’ella com els de la seva família. El seu teló de fons segueix essent la seva filla morta, la Paula amb que ella va conversant, i és a través de les seves converses i confessions com ens anem assabentant  de moltes coses, tant importants com menys importants que han anat teixint la seva pròpia història.

Parla dels seus fills, néts, joves, amics i amigues i marit. Sobre tot del gran amor que sent per tots ells.

Crec que ha sabut relatar aquesta franja de vida amb un to encisador, amb gràcia i frescor. Molt amè de llegir.


Matilde Asensi. "Martín Ojo de Plata" Ed. Planeta. 592 pàg.

Per salvar la seva vida, la jove Catalina Solís ha d'adoptar la personalitat del seu germà Martín Nevares, mort al Carib durant un abordatge dels pirates anglesos a la seva galera galera. Després de dos anys en una illa deserta i fent-se passar per Martín, molt aviat es transforma en el contrabandista Martín Ojo Plata. Així s'inicia una aventura que la porta fins a la Sevilla imperial per, entre d'altres coses, poder complir el jurament fet al seu pare adoptiu d'acabar amb una important família de comerciants a Índies, els Curvo.El contrabandista Martin Ojo de Plata i l'elegant i resolta Catalina, ens passegen pels finals del segle XVI i el principi del XVII (en ple Segle d'Or) per mostrar-nos tota la riquesa, misèria i complexitat que aquesta època comporta. Asensi amb la seva mestria habitual transforma l'avorrit descobriment d'Amèrica, les colònies i el comerç entre els dos mons, amb pirateria inclosa, en un relat d'acció que, amb un marc històric rigorós, desmunta molts dels tòpics de l'època.Aquesta gran saga del Segle d'Or s'inicia amb Terra ferma i continua amb Venjança a Sevilla, encara que forma part d'una trilogia que acaba amb el llibre "La conjura de Cortes" que estic pendent de llegir.

És una lectura molt amena. És un dels llibres que els de 4art d'ESO s'han de llegir aquest curs.

 

8- María Dueñas. “El tiempo entre costuras” Ed. Planeta. 634 pàg.

La post guerra espanyola. Una noia, Sira Quiroga, abandonada a Tetuan pel seu novio, que s'aprofita d'ella fins que li roba fins l'últim cèntim que el seu pare li deixa com herència. Es queda amb una mà davant i una altra al darrere, així que ha de començar de zero en una ciutat que no és la seva. Comença per l'ajuda d'una dona que la deixa viure a la seva pensió a canvi de treballs que ella va fent. Pe`rò poc a poc es forja una amistat entre elles que se'ajudaran en tot moment. Ella munta a Tetuan un taller de costura que poc a poc es va fent renom. I mentre comença tímidament a fer d’espia, cosa que la portarà a arribar molt lluny.

9- María Dueñas. “La templanza” Ed. Planeta. 540 pàg.

Mauro Larrea, Mèxic. Un revé de fortuna, el deixa arruinat, ell sempre havia sigut un home de negocis triomfador. No es paralitza, sinó que tot al contrari, lluitarà poer recuperar una altra vegada tot pel que havia lluitat  tants anys.

Passa per La Habana, La Antilles i Jerez, en una època que la industria vinícola amb els anglesos va ser molt pròspera. Allà coneixerà a Soledad Montalvo. A partir d'aquí comença una història trepidant i que sense saber-ho li canviarà totalment el seu destí.

10- Paula Hawkins. “La chica del tren” ed. Planeta. 489 Pàg

la vida d'uns personatges es creuen d'una manera quasi fatal. Rachel, una noia que no sap què fer amb el seu temps perquè la van despatxar de la feina, beu una mica massa i viu a casa d'una amiga que la deixa estar allà momentàniament. Ella no confessa mai que la van despatxar i segueix viatjant cada dia amb tren per anar a Londres ciutat, i tornar al cap de les hores com si hagués anat a treballar.

Cada dia en aquell viatge en tren passa per davant del carrer on ella havia viscut molt enamorada del seu marit fins que ell es va liar amb una altra noia. Ara, ell segueix vivint en aquella casa però amb la seva dona actual, l'Anna, amb qui té una filleta petita.

En el mateix carrer viu una altra noia, la Megan. Es molt alta i guapa està casada amb en Scott. No sap gaire bé què fer amb la seva vida i es posa a fer-li el cangur a la filla de la seva veïna de carrer, l'Anna.

Ella, cada dia en passar per allà, es munta la història de les persones que viuen en aquell carrer que dona a la via del tren per on passa. Concretament, la vida de la Megan i l'Scott i de l'Anna i el Tom, el seu ex.

La vida d'aquestes persones es creua en el moment que la Megan desapareix. I ella, la Rachel comença a fer investigacions pel seu compte fins que arriba a la veritat de tot plegat.

11- Rosa Montero,. “La ridícula idea de no volver a verte”. Ed. Seix Barral. 233 pàg.

La vida de Marie Curie. Basat en el seu diari, Rosa Montero, d'una manera magistral va focalitzant la vida de la investigadora i barrejant-la amb els seus propis sentiments i experiències de vida.

12- Guillem Martí. “¡Quemad Barcelona!” Ed. Destino. 573 pàg.

Una trepidant història basada en fets reals. La guerra civil a Barcelona. Any 1939. Els fascistes estan guanyant terreny i els Russos es posen nerviosos. Una de les consignes donada la imminència de la invasió fascista, es que Barcelona deixi de funcionar completament. L'ordre és molt clara. Arrasar la ciutat abans que vinguin. Destruir les vies de comunicació, hospitals, energia elèctrica...TOT!!!!!

Miquel Serra i Pàmies, membre del PSUC i conseller de la Generalitat, és la persona a qui se li encarrega de fer aquesta atrocitat, dons els mils de persones que moririen seria devastador.

En poc temps ha de fer veure que portarà a terme aquesta barbaritat, doncs un membre de l'espionatge rus, en Yuri Mikhailovich, mal home bèstia i assassí li trepitja els talons perquè això es realitzi.

Queden barrejades les peripècies que passen, l'ex amant d'aquest rus, La Trini, El Corbacho, sergent desertor que viu a la pensió de Teresa, esposa del Conseller Miquel. La vida d'aquestes persones es troben en un moment en que tots es necessiten els uns als altres per fer front a tot el que en Yuri els fa passar.

En Miquel, des de l'exili a Mèxic i mentre espera a l'estació d'autobusos, després de sis anys,  retrobar-se amb la seva estimada Teresa i la seva filleta que encara no coneix, recorda totes les peripècies i les angúnies del passat. A Mèxic els espera a tots tres un futur ple d'esperança.

13- Ildefonso Falcones.”La mano de Fátima” Ed. GR. 954 pàg.

Els protagonistes són els “moriscos” entre finals del S XVI i començament del XVII. Concretament una família que està formada per Aisha, el seu marit Brahim, que es va casar amb ella a canvi d’una mula, els seus quatre fills i el fill gran d’Aisha que va tenir ella amb 15 anys, fruit d’una violació perpetrada pel vicari de l’església.

La història es desenvolupa centrada en aquest fill de nom cristià Hernando i de nom àrab Ib Hamid. Les seves peripècies a la vida, són el pretext per poder explicar amb mà magistral totes les barbaritats que es varen perpetrar en aquell moment de la història d’Espanya. Les carnisseries i batalles que es varen lliurar ambdós bàndols: moros i cristians.

L’autor aprofita les cròniques de l’època que van explicant tot el que es va succeint i les novel.la.

Hernando lluita tota la seva vida per poder harmonitzar les dues religions sense necessitat de vessar sang.

La seva història personal és molt dura. El seu gran amor, Fàtima. Amb ella es casa i té dos fills. El seu padrastre la rapta i se l’emporta a Turquia. Allà ell es fa ric però ella viu sotmesa a ell, una persona que sempre ha odiat profundament. Al cap de molts anys d’humiliacions, quan els seus fills són grans, aconsegueix matar a aquest home. Però mentre, Hernando, al cap de molt anys també es casa amb Rafaela, dona cristiana però que està molt enamorada d’ell i respecta la seva religió.

Finalment, després de l’expulsió dels moriscos d’Espanya i després de passar unes grans penúries, ajudats per Fàtima des de Constantinoble ella, rica i poderosa, aconsegueixen tornar a Córdoba i recuperar tots els seus bens.

14- Daniel Mason: “El afinador de pianos” Ed. Salamandra.  377 pàg.

El protagonista de la novel·la és Edgar Drake. Un home amb una sensibilitat extrema per la música, dedica tota la seva vida a afinar pianos, bàsicament els d’una marca de gran renom com els “Erard”

 Primavera- estiu 2017

 15- Carlos Ruiz Zafón: “El Juego del Ángel” Ed. Planeta. 667 pàg.

Barcelona, anys 20. Una història emocionant sobre la vida d’un escriptor al qui un personatge envolat de misteri, li fa una oferta d’escriure un llibre sobre “crear una religió” per la que li paga per avançat una enorme fortuna.

A partir d’aquí la vida d’aquest home es veu cada cop més embolicada amb misteri, morts, assassinats, amistat, amor...

Conseqüències de pactar amb el “diable” encara que no n’estiguis mai segur d’haver-ho fet.

Llibre d’intriga.

16- Isabel Allende: “La isla bajo el mar” Ed. Plaza y Janés. 511 pàg.

Saint-Dominique, 1770-1793 Zarité és la protagonista d’una història d’esclavatge , un món sòrdid on ella intenta sobreviure Ella, malgrat tot, summia en un món millor per a la seva descendència. I finalment aconsegueix la llibertat. 

Zarité és  una noia mulata que als nou anys és venuda com a esclava al francès Valmorain, propietari d'una de les més importants plantacions de sucre de l'illa de Santo Domingo. Al llarg de la novel·la viurem quaranta anys de la vida de Zarité i el que va representar l'explotació d'esclaus a l'illa al segle XVIII, les seves condicions de vida i com van lluitar per aconseguir la llibertat. Tot i veure obligada a viure en l'ambient sòrdid de la casa de l'amo i veure forçada a anar a dormir amb ell, mai se sentirà sola. Una sèrie de personatges d'allò més variat donaran suport a la nostra protagonista per seguir endavant fins a aconseguir la llibertat per a les futures generacions. Dones peculiars com Violette, que es dedica a la prostitució o Loula, la dona que organitza el seu negoci; Tante Rose, la curandera, Celestine o Tante Matilde, la cuinera de la plantació: personatges amb aquest punt de màgia que donen un ambient i un color especial a la novel·la. Els amos menyspreen i maltracten als esclaus. Aquests al seu torn organitzen rebel·lions, una de les quals provoca un incendi a la plantació. Valmorain fuig de la mà de Zarité. Ella ha criat a Maurici, fill de Valmorain que creix al costat de Rosette la pròpia filla de Zarité i el seu amo. Com esclava, també estarà al servei de les dues esposes de Valmorain: dos personatges totalment diferents però molt ben caracteritzats per l'autora. A mesura que avança la novel·la, el nostre personatge arriba a la dignitat que li correspon. Viurà la seva pròpia història d'amor i aconseguirà la llibertat.

Principio del formulario

Final del formulario

17- Ildefonso falcones: “la catedral del Mar” Ed. Grijalbo. 669 pàg.

La Barcelona medieval en temps de la construcció del temple de Santa Maria del Mar conforma l'escenari d'aquesta superba recreació històrica plena d'intriga, violència i passió, on Bernat Estanyol es veurà obligat a marxar del feu del seu amo, després que el mateix dia del seu casament, el senyor violés la seva dona Francesca. Francesca té un fill amb Bernat, però és requerida per l’amo en cada moment i Bernat en veure que la seva dona ja no seria mai més d’ell, intentarà fugir a Barcelona amb el seu fill Arnau. Allà començarà tota una història envoltada  per les rebel·lions contra les injustícies, l'antijudaïsme, els conflictes dinàstics i la fèrria repressió inquisitorial. L'edificació de l'església i la devoció per la Mare de Déu marinera s'erigiran en símbols del tortuós camí que el jove protagonista, Arnau,  emprendrà darrere de la seva llibertat.

18- Sonia Marmen: “El valle de las llágrimas” Círculo de lectores. 728 pàg.

Una saga plena de sensualitat i aventures. Farta de l'assetjament constant que pateix per part de Lord Dunning, Caitlin s'escapa del castell no sense abans haver-lo matat. En la seva desesperada fugida, la jove coneix al contrabandista Liam McDonald, que precisament també acabava de fugir de les masmorres del Castell. És un home ben plantat i amb l'ànima ferida que li ofereix refugi a casa de les Highlands. La vall de Glencoe serà l’espectadora, Enmig de paisatges de somni i d'un remolí d'aventures, naixerà l'amor entre Caitilin i Liam.

19- Sonia Marmen: “ El tiempo de los cuervos” Círculo de lectores. 770 pàg.

Duncan Mc Donald, fill dels protagonistes anteriors, és qui seguirà en aquest món màgic entre amors i aventures. Aquesta vegada el valent, guapo i fort highlander s’enamorarà d’una noia misteriosa que apareix a la seva vida i que acabarà resultant ser la filla de la persona que ha intentat destruir la seva família, Robert Campbell. Marion Campbell serà la seva esposa i amant en mig d’una guerra perpètua, que ja ve de lluny entre els clans escosesos.

20- Colson Whitehead: “ El ferrocarril subterrani” Edicions del Periscopi. 390 pàg.

La Cora és una jove esclava que malviu en una plantació de cotó de Geòrgia, abans de la guerra civil nord-americana. Després d’una agressió brutal decideix emprendre una fugida desesperada amb el ferrocarril subterrani, un mitjà de transport clandestí que li hauria de permetre començar una nova vida. Però la seva escapada es veurà marcada per la persecució salvatge d’en Ridgeway, un caça-recompenses, que farà que la noia s’embarqui en un viatge frenètic a la recerca de la llibertat.
Colson Whitehead ficciona en aquest llibre una de les xarxes de solidaritat més importants dels Estats Units, la terra de la llibertat, que va esdevenir un infern per als afroamericans. Aquesta obra monumental mostra l’impacte de les promeses incomplertes, origen dels conflictes racials, a través de la voluntat ferotge d’una dona que vol deixar enrere els horrors de l’esclavitud.

21- Rona Jaffe: “ Lo mejor de la vida” Ed. Lumen. 614 pàg.

Entre editors voraços i redactors incompetents quatre amigues lluiten per aconseguir el millor de la vida. La novel·la que va inspirar Mad Men.

Nova York, gener de 1952.

Són poc més de les vuit del matí, i centenars de noies omplen les voreres del centre de la ciutat. N'hi ha molt elegants, altres molt maques, i gairebé totes es dirigeixen cap a les quatre parets d'un despatx on passaran la resta del dia entre papers, xafarderies i somnis presos amb un clip.

Caroline Bender i les seves amigues treballen a l'editorial Fabian, i allà les veiem, navegant entre manuscrits i intentant conquerir “El millor de la vida” en un ambient dur, carregat de fum i intrigues; un lloc on el triomf és cosa d'homes i les dones són poc més que objectes d'adorn.

A fora, als carrers de Manhattan, els bars sempre oberts són una temptació. El món sembla un joc acabat d'estrenar on no hi ha regles clares, però aquestes noies, tan maques, tan elegants i tan soles, van a apostar per la carta més alta, i aquesta magnífica novel·la està dedicada a elles, les primeres que van haver de decidir entre el matrimoni i la professió.

22- Assumpta Montellà: “La maternitat d’Elna” Ed. Ara Llibres. 185 pàg.

La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

Amb aquesta nova edició, enriquida amb nous testimonis i un nou text introductori de l’autora, Ara Llibres celebra l’èxit d’un llibre que ja s’ha convertit en un clàssic contemporani. Quan La maternitat d’Elna es va publicar per primera vegada al 2005, ningú s'imaginava que es convertiria en un dels llibres més venuts de la història recent de Catalunya i en un fenomen social que ha transcendit fronteres, llengües i formats era només un somni. Avui, set anys més tard, La maternitat d’Elna s’ha adaptat al teatre i al cinema, és lectura recomanada d’escoles i instituts, s’ha traduït al castellà, al francès i al xinès, i és un dels llibres més recomanats i estimats pels lectors catalans. Gràcies a la incansable tasca de la historiadora Assumpta Montellà, nous testimonis i noves veus s’han atrevit a donar a conèixer les seves històries, i desenes de pares i mares han donat el nom d’Elna a les seves filles en honor a la Maternitat.

El llibre inclou, a més a més de fotografies, una nova introducció de l’autora que reprodueix la seva pròpia escriptura a mà i tres testimonis fins ara inèdits que recullen més casos .

 

Primavera - Estiu 2018

23- Francisco Martos: “ la Rosa de Jericó- Evlex” Rocaeditorial.  744 pàg.

La llegendària història de com una humil planta es va convertir en el símbol universal de l'amor sublim. La increïble aliança entre Kildon, xaman de les muntanyes, i Evlex, la primera Rosa de Jericó, va forjar, molt abans de l'aparició de les religions, un primer pensament místic en l'home: la consciència de l'ànima i les seves diferents manifestacions. La Rosa de Jericó - Evlex ens revela d'on parteix la llegenda de Moisès i les Roses; quin va ser el senyal que va permetre al rei David vèncer els temibles jabuseos i per què Salomó i la reina de Saba enviaven costoses expedicions per buscar la Rosa en els deserts.

24-  Anita nair: “Las nueve caras del corazón” Ed. Punto de lectura. 663 pàg.

«En la dansa, com en la vida, no necessitem més que nou formes d'expressar-nos. Les podríem anomenar les nou cares del cor. »

   Quan Chris, un periodista anglès, arriba al sud de l'Índia per entrevistar i escriure sobre Koman, un conegut mestre de kathakali, es troba amb un món de màgia, dansa i teatre i no sospita la quantitat de records i sentiments adormits que afloraran amb la seva arribada.

   Radha, la neboda de Koman, és una dona d'esperit independent, casada des de molt jove i sense possibilitat de tenir fills, que amb l'arribada de l'anglès descobrirà que hi ha una vida molt més apassionant que la que porta amb el seu marit Shyam. Però l'estada de Chris revelarà també històries ocultes de la seva família. Koman rescatarà del passat la difícil història d'amor entre el seu pare indi i la seva mare musulmana que, condicionats per un món que no admet ruptures, viuran un amor impossible que més tard ell mateix acabarà repetint.

El relat és molt original perquè va progressant a través dels pensaments dels personatges on intercala des del punt de vista de narrador omniscient, tot allò que no està relatat o interioritzat pels propis personatges.

Javier Sierra. “El fuego invisible” Edit. Planeta. Premi Planeta 2017.467 pàg.

És una novel·la protagonitzada per un lingüista molt jove, en David Salas, que essent Dr. per la Universitat a Dublin. Trinity College, passa unes vacances induïdes per la mare i una de les seves professores a Madrid, on es troben les seves arrels.

Comença a partir d’aquí una sèrie de situacions totes elles arrelades en la relació que de feia molts anys enrere havia tingut la seva família, sobre tot el seu avi, escriptor, amb la Sra. Victoria Goodman. Aquesta, fa que es posi en contacte amb ella a través de la serva atractiva secretària, Pau. Tot comença a embolicar-se, doncs la raó de que hagi estat cridat és per formar part d’un grup “d’escollits” que la Victoria Goodman té al seu voltant i que formen part del que anomenen “La Montaña Artificial” Tal com diu ell mateix:

“ No era una simple escuela de literatura experimental, ni dona Victoria una escritora veterana[...] Aquello era en realidad una gegantesca tela de araña en la que habitava una enorme tarántula ávida de carne fresca”

Per tant, tota la històtia es centra en un assassinat, un dels nois que havien format part del grup, relacionat amb la recerca del veritable sentit del Grial, tot embolicat. Un detectiu, que treballava pels seus propis interesso, dos homes que foramven part de “la Montaña Artificial” també embolicats i els veritables assassins del propi company i culpables també de la captura i voluntat d’assassinar també els nostres protagonistes, la Pau i en David.

En definitiva es tracta d’una novel·la que s’endinsa en el món de l’ocultisme i dels esperits, el diable, etc.

Susanna Tamaro. “Donde el corazón te lleve” Ed. Seix Barral. 187 pàg.

Un diari íntim, escrit en forma de cartes que una àvia li escriu a la seva néta quan té el convenciment que possiblement no es tornaran a veure. La néta, orfe, ha de viure des de molt petita amb la seva àvia, que la cuida i mima fins que es fa gran. Amb la adolescència arriben també els desacords i la noia decideix anar-se’n a estudiar a EEUU.

La finalitat de l’àvia és que la noia es trobi aquest diari-carta quan ella ja no hi sigui i que d’alguna manera la faci reconciliar amb ella, o si més no, que pugui entendre-la millor.

Es per tant com un diari íntim en que l’àvia va recordant moltes coses de la seva vida, les va explicant i es va deixant anar per totes les tortuositats de la vida.  Li dóna consells a la néta i li parla com un xiuxilleig íntim, a cau d’orella.

La Susana Tamaro mostra aquí la gran profunditat i el gran coneixement de la vida. És d’una profunditat admirable per una persona que ho ha escrit amb 37 anys i sembla que ho hagi viscut tot.

Dolores Redondo. “Todo esto te daré”. Ed. Planeta. Premi planeta 2016.

Magnífica novel·la escrita per una autora que mostra un gran mestratge.

Tracta bàsicament de la construcció d’una sèrie de fets que van portar a diversos assassinats. Els protagonistes són tres homes amb la voluntat d’aclarir els fets. L’un perquè n’és el marit, escriptor que viu establert a Madrid. L’altre, perquè és amic seu de la infantesa, de l’escola i que en aquests moments és capellà i l’altra, perquè és un ex tinent de policia acabat de jubilar i que troba certament coses estranyes que no acaba de veure clares.

La primera impressió és que el marit del protagonista ha mort a Galícia arrel d’un accident de cotxe.

A partir d’aquí es desencadenen una sèrie de fets. El marit, el Manuel, no tenia ni idea de les arrels nobles que tenia el Álvaro a Galícia i que era posseïdor d’una gran fortuna i que a demés l’administrava des de Madrid.

En Manuel va de sorpresa en sorpresa. Gràcies a la investigació de tots tres homes, que es fan molt amics, treuen l’entrellat de tot allò.

És interessant perquè al mateix temps que la novel·la et té pendent de tots els fets que es van esbrinat, també et dóna una idea molt clara de les classes social a Galícia, de la vida dels pazos de gent important, com en aquest cas, la noblesa, i sobre tot la gran hipocresia d’una classe social decadent i plena de prejudicis i al mateix temps, manipuladora amb la certesa de la seva impunitat. Per sort, aquí no se surten tan ben parats.

Emma Cline. “Las chicas”. Ed.Anagrama 336 pàg.

Una història narrada per la mateixa persona i en dos temps. Juga constantment amb el flaix- bak.  Una dona,  l’Eve, recorda com quan era adolescent per rebeldia, i en una llar on els pares es van separar i la ràbia que li feia veure a sa mare amb un novio que no suportava, la porta a ficar-se en una mena de comuna.

La història principal, se situa en el 1969, època dels hippies i les comunes. Molta droga, merda, brutícia, sexe, etc. És un món nou per ella que li atrau poderosament, sobretot se sent atreta per la Sussane, una noia sense principis, desinhibida i bastant més gran que ella.  Riuen, es droguen, no hi ha compromisos... llibertat en definitiva. L’Eve enganya a sa mare dient-li que passa les nit a casa de la seva amiga Connie, encara que en realitat estan barallades des de fa bastant. Així ella pot campar anat i venint de la comuna a casa seva quan li rota.

En definitiva i el més important de tot és que la historia està inspirada en l’assassinat de la Sharon Tate. I que la gent de la comuna perpetrarà un assassinat, entre totes les noies i el Guy simplement pel fet que un músic molt important no li vol gravar el disc que en Russell, cap de la comuna, està emperrat en gravar, doncs vol fer-se famós i guanyar peles. Es tracte, doncs d’una revenja. A l’home no el ,troben aquella nit a casa, però hi ha quatre persones. La ex nòvia amb els seu fill petit, i una parella més. Se’ls carreguen a tots.

L’ Eve se n’assabenta de tot el que ha passat l’endemà, amb les notícies. Però el més grteu de tot, és que si no l’hagueren tret del bus aquella nit, quan anaven a casa del músic, en Mitch, s’haguera vist embolicada en l’assassinat ella també.