Rellegint

Estic llegint les tres cosetes que he escrit fins ara i penso que soc una petarda. Com m'agradaria escriure bé!!! suposo que això ho fa la pràctica, bé, no ho suposo, n'estic segura. Però de moment, hi ha el que hi ha.

M'encanta tenir aquest blog, m'encanta poder escriure-hi les meves coses. Tinc una amiga, la Mari Carmen. A ella li dedico tot. Algun dia parlaré d'ella. És una amiga incondicional, i n'estic segura que el dia que em critiqui, ho farà per construir, evidentment, però, encara no ho ha fet.

Aquí hi puc bessar coses que se m'acudeixen, puc escriure tant en català com en castellà. Si li hagués d'explicar a algú que per què també en castellà, li diria que és perquè es tracta d'una llengua que considero molt maca, y que no la vull perdre, és a dir, jo vaig fer filologia castellana perquè volia perfeccionar la meva expressió en castellà -entre altres coses, és clar- però fa tant de temps que dono classes de català, que tinc por de perdre l'agilitat d'expressar-me en castellà. Segurament són tonteries meves, però... a qui l' importen? ho dic, i ja està!

Ostres, ahir nit, just abans d'anar a dormir estava pensant en alguna cosa que em vaig dir...uf aquesta idea la desemvoluparàs pel teu blog, i ara, resulta que crec que m'ha marxat fins i tot la idea i m'he de posar a pensar. Però estic amb la dicotomia: si em poso a pensar...segurament, acabaria venint-me al cap -la idea- però per l'altra banda...em fa una mandra pensar!!! són les 7,20 del matí, és a dir, les 8,20 d'ahir, doncs avui és el primer dia del canvi d'horari. Porto com dues horetes desperta, i com em ratllava he agafat el portàtil (que guardo sota el llit, en una caixa oberta, doncs haver-la d'obrir cada vegada, seria massa feina) així que només he de fer un petit gest cap a baix i al costat i posar la mà. Llavors , ja el tinc, el pujo, i me'l poso a la falda.

Si, si ja em ve...crec que pensava en la fragilitat, en  l'extremadament fràgils que som el éssers humans. I en quin sentit ho dic? doncs en tots. Crec que anava més encaminada en el món de les emocions, de les relacions. Som tots plegats, en general, molt sensibles. sensibles a tot. Al que ens puguin dir, al que ens puguin fer, al que ens puguin donar o prendre. Tots anem pel món amb una capa protectora perquè ningú no ens faci mal, i això ens fa poc espontanis i una mica distants. Tots som iguals, tots necessitem el mateix, tots volem que ens estimin, tots volem tenir persones a qui estimar. Però quina llàstima, després, quan ho aconseguim, ho malbaratem tot. No som capaços de ser prou generosos, no som capaços d'aguantar el errors del altres sense fer una crítica perversa. Amb quina facilitat podem girar la truita. Avui,  t'estimo molt, moltíssim!!!! i demà, ja he trobat un motiu per no estimar-te tant, tantíssim!!!
No només som fràgils, sino que som inestables, la qual cosa, segurament, encara ens fa més fràgils. En fi, com diria la Pati: "mama estàs entrant en un bucle" i jo em partiria de riure. És veritat, però malgrat el bucle, el que m'agradaria transmetre és aquesta manera de ser que tenim els humans que s'assembla més a una fullola de vidre trencadissa, que no pas a una roca forta. M'agradaria ser una roca.
Quan diem que una persona és íntegra, suposo que ens estem referint a persones roca. Però també hem de vigilar amb les persones "roca", perquè de sobte, et poden donar una sorpresa que te cagas.
I aquest petit escrit s'acaba igual que el conte de la princesita que sacaba su delicada mano por la ventana de su habitación y dijo... collons com plou!!!!!!

Bé, em dic bon dia a mi mateixa, m'aixeco del llit i posaré el llom, que tinc adobant-se tota la nit, al forn.  Bé, ell no s'adoba, el pobre, ja li hagués agradat. Més aviat el vaig posar jo en adob. No m'imagino un porquet a la cuina entrant i sortint d'una piscina plena d'una emulció d'oli, vi blanc , all i pebre, per després posar-se al forn i dient: ara toca prendre el sol. Pobret, ara he estat cruel, però no ho esborro perquè no em dóna la gana. En el fons em fa riure. I content l'amo...Aquest blog és meu!!!!
Aquesta nit hi ha castanyada amb tota la family. Els panallets ja estan fets. Només de pinyons, que són els que ens agraden més.
Avui estic molt contenta, però ara no tinc ganes d'escriure més. Només vull dir que el ñetus i jo, a partir d'avui, tindrem un abans i un després. Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!!!
                         
                                 .............................................................................................

Carai! no sé quan vaig escriure tot això, però no me'n recordava gens ni mica. Amb La Mari Carmen a penes tinc contacte...gens, vaja. I aquest abans i després del Ñetus i jo, no en tinc ni idea, però el que està clar...és que no ens va tocar la loteria.

Ara veig que fa 6 anys que vaig escriure tot això...han passat moltes coses, tantes que ara mateix no sabria poer on començar. tampoc en tinc ganes. Estic cansada, és tard i el ñetus està tornat d'una reunió. Quan arribi soparem.

Durant aquest temps he tingut dos netes més. L'Adriana primer que farà 6 anys el febrer, i l'Edna que acaba de fer els 5 el 26 de setembre, és a dir aquest dilluns. Són precioses i encantadores. Tot s'ha de dir: estic enamorada dels meus néts i em fan molt feliç.
Me'n vaig a sopar. El Ñetus acaba d'arribar.